Anem a corregir!
Benvinguts una altra setmana!
Heu tornat! M'alegre. Anem a continuar!
Avui vos parlaré d’una base essencial de l’aprenentatge. La correció.
Després de crear els nostres videos audiovisuals ens tocava avaluar als nostres companys. Dit això, una cosa important que hem de mencionar és que no asoles ens serveix tindre una avaluació, sino saber com fer una correcció adequada.
Vos podeu estar preguntant, no has parlat ja d’això? Doncs no. Hem parlat del feedback. Això i les correccions són dues coses distints. Vos explique.
La correcció és el procés pel qual es revisa un text per a trobar les errades i reformular-los. Però, quins són els objectius? La correcció haria de ser per a revisar alguna cosa per tal de millorar-la, però actualment sembla per als alumnes com la part final del procés de treball. és a dir, no li la utilitat ni en coneixen tampoc els objectius.
Els objectius de la correcció haurien de ser:
- la revisió objectiva i crítica de qualsevol activitat realitzada.
- la millora o possible aplicació futura per a realitzar tasques similars.
Aquestes revisions haurien de ser periòdiques i centranse cada vegada en un aspecte diferent; «la reescriptura, que és una descoberta contínua de sentits nous, hauria d’operar sobre la base de successives relectures analítiques i crítiques, que se centraran, cada vegada, en nivells diferents de la composició: el pla global, la connexió interoracional, etc.» (Ríos i Salvador, 2008)
En el cas de plantejar activitats per al nostre futur alumnat, hem de deixar molt clar quin és l’objectiu didàctic i què busquem amb la correcció:
treballar l’ortografia?, millorar l’escriptura?
fer una valoració global de tot el text, o sols d’una part concreta?
Aquest tipus de preguntes ajuden a definir els objectius.
Una vegada plantejada els objectius és molt fàcil dir als alumnes què han de fer, com, en què s’han de fixar.
L’escola tradicional està basada en el fet que el professor marca les errades sense que l’estudiant haja de treballar cap aspecte després d’haver lliurat la seua tasca. La correcció, llavors, és l’acció que té lloc quan l’alumnat realitza una activitat i no té més sentit que el de fer una avaluació ràpida i que l’alumnat sàpiga si està aprovat o no.
Està clar que hem de buscar alternatives a aquest tipus de correccions, ja que les correccions haurien de servir perquè l’alumnat aprenga de les seus errades, sàpiga com corregir-les i puga aplicar tot allò que ha aprés per a activitats futures.
En Cassany (1993) es parla d’un nou tipus de revisió, la correcció processal, que descriu com un procés en què s’ha de revisar i millorar un escrit tenint en compte els esborranys que es fan.
Ací vos deixe les diferències entre la correcció tradicional i la correcció processal per a que podeu veure perquè crec que aquesta última és la millor a aplicar:
CORRECCIÓ TRADICIONAL:
Cal fer èmfasi en el producte final i corregir la versió final del text.
Cal fer èmfasi en l’escrit i treballa amb les errades dels alumnes.
Èmfasi en la forma i neteja la superfície del text (ortografia, gramàtica, tipografia).
El mestre jutja el text acabat.
L’alumne s’acomoda al mestre. Fa i escriu el que vol.
Norma rígida de correcció. La mateixa norma estàndard per a tot l’alumnat i per a tots els escrits.
Correcció com a reparació de defectes com a conseqüència de desconéixer les regles de gramàtica.
CORRECCIÓ PROCESSAL:
Cal fer un émfasi en el procés i corregir els esborranys previs.
Treballa amb els hàbits dels alumnes.
Èmfasi en el contingut i en la forma. Primer ajuda a construir el significat del text i després la seua expressió lingüística.
El mestre col·labora amb l’alumne a escriure.
El mestre s’adapta a l’alumne. L’ajuda a escriure el seu text. 6
Norma flexible. Cada alumne té un estil personal de composició i cada text és diferent.
Correcció com a revisió i millora de textos, procés integrat de la composició escrita
Per tal de ajudar a l’alumne a desenvolupar l’escriptura i com entendre les correccions per a millorar els aspectes i hàbits que solen cometre, és millor aplicar una correcció processal. Si ens limitem a la correcció tradicional, els alumnes es basaran en seguir les normes e indicacions agradats per mestre. Utilitzaran pautes i no creativitat.
Resumint, la correcció és una base imprescindible per a l’aprenentatge dels alumnes, però s’ha d'utilitzar d’una manera adequada per a veure bons resultats.
Quant nosaltres com a futurs docents, caldria saber com podem fer una correcció eficaç amb l'ajuda de recursos tecnològics o online.
Podriem trobar webquests amb exercicis, pàgines webs que et donen la resposta correcta després de contestar la pregunta, aplicacions com kahoot, etc.
Fent correccions amb medis tecnològics ho fa més fàcil per a que els alumnes puguen veure on s'han equivocat i perquè instantàneament. A més, fa el treball més senzill per al docent perque no han d'estar ores corregint les errades de cada alumne i dir quin seria la resposta correcta i per què.
Alguns exemples serien:
- kahoot.
- socrative.
- mentimeter.
Conegue algún en concret? Posa'm un exemple a la secció de comentaris.
Referències:
COMAS, D. C. (1993): Reparar la escritura: didáctica de la corrección de lo escrito (Vol. 108). Barcelona, Graó
Nova, N. (2020). L’errada com a eina d’aprenentatge: les correccions en la producció de textos escrits. Universitat Jaume I. Published. http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/190329/TFM_2020_%20NovaSanchez_Noelia.pdf?sequence=

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada